De vacances...

L'agost sol ser un mes de sequera informativa, les neurones es relaxen i ens podem dedicar a descansar. Però a vegades aquest mes dóna sorpreses, tant a nivell internacional (recordau la crisi encetada per la invasió de Kuwait per part de l'Iraq) com aquí a l'actualitat colonial de casa nostra. No se sap mai. Enguany, amb l'habilitació del mes d'agost com a hàbil per part del Tribunal de la Santa Prostitució amb el pretext de poder resoldre els recursos contra la llei de la consulta popular basca, els magistrats podrien aprofitar també per resoldre els recursos contra l'Estatutet colonial del Principat amb agosticitat i traïdoria, potser com a part de l'acord PPSOE per renovar el poder judicial.

Sigui com sigui, jo intentaré fer les meves vacances fora d'Es Poblat, que la propera tardor es preveu de nou molt mogudeta amb aquests dos temes, a més de la comèdia de la negociació del nou sistema de finançament i la crisi econòmica com a protagonistes previsibles, i amb els esdeveniments que tot açò pugui desencadenar. Deix el bloc fins el setembre havent superat les 26.000 visites i amb creixement constant. Aquest mes acabarem superant un altre mes (per poc) el rècord de visites del mes anterior de 3.276 pàgines vistes i els 1.677 visitants únics del juny passat. Ara em dedicaré a aprofitar el sol i la platja d'aquest petit paradís nostre en bona companyia, sortir a passejar cada fosquet, seure a qualque terrasseta, i a gaudir de les esperades vacances. En fi, bona vida per recarregar piles per tornar a l'activitat. Esper que els que em llegiu des de fora de Menorca no tingueu molta enveja, que no és bo.

Fins el setembre idò. Bones vacances a tots els que pogueu gaudir-ne!

Tomeu Penya

Illes dins un riu



De Londres a México



Cristina



Mallorquins i Catalans



Ho feim

Neix "La Nostra TV"

Del Racó Català reproduesc íntegrament una notícia que m'ha fet especial il·lusió després de mesos de demanar en la secció d'espai comunicacional d'aquest bloc que algú comenci el camí de replegar en una plataforma d'internet, cable i satèl·lit els canals de televisió que emeten en llengua catalana. Ara aquesta reivindicació comença a ser una realitat via internet amb La Nostra TV.

Diversos programadors del país han creat "La Nostra TV", un programa on qualsevol usuari d'Internet pot veure els diferents canals televisius que ara mateix hi ha als Països Catalans i que emeten de franc. Tot i que només és la primera versió -i en fase Beta- inclou ja un bon grapat de cadenes que emeten en llengua catalana d'arreu dels Països Catalans. Del Principat hi podem trobar el 3/24, Televisió de Catalunya Internacional , Barcelona Televisió, Maresme Digital TV, Girona Televisió, Granollers TV i Canal Català TV. Del País Valencià: InfoTelevisió i TV Valenciana Internacional.

De les Illes Balears hi ha de moment Televisió de Mallorca i IB3 (Televisió de les Illes Balears). D'Andorra, Andorra Televisió; i de l'Alguer, Catalan TV Alguer, que emet butlletins informatius. A més a més el programa permet sentir també l'emissora en català de les Illes "Som Ràdio", que tants problemes va tenir amb el govern Matas, i que va renéixer ara fa un any a Internet. Els programadors preveuen que aviat podran estrenar la versió 2.0 d'aquest programa, que fa servir l'Octoshape per a emissions en alta qualitat i amb un actualitzador de freqüències en línia.

Naturalment, deix un enllaç permanent a la pàgina de descàrrega de La Nostra TV a l'apartat de Televisions dels Països Catalans d'Es Poblat. Esperem que prest ofereixi actualitzacions amb nous canals de ràdio i televisió que facin més fàcil l'accés als mitjans en la nostra llengua i que estigui disponible també per a Linux i Mac. Si algun grup empresarial es decidís a crear una plataforma potent de comunicació en català en els tres àmbits mencionats (internet, cable i satèl·lit) ja es podria trobar una part de la feina feta gràcies a la iniciativa dels autors d'aquest programa.

Cent-un, cent-dos, cent-tres...

El marcador dels menorquins al mapa per un Estat propi ja ha superat els 100 adherits. Que vagin rient els que troben que són pocs i que hem tardat més d'un any en replegar 100 persones, que en trenta anys de la darrera restauració borbònica, i segurament en els 206 anys de l'annexió de la nostra illa per l'Estat castellà (amb el breu parèntesi de la revolució menorquina de 1810) per primera vegada podem visualitzar els illencs que pensam de forma clara i inequívoca que Menorca no ha d'estar sota domini del Regne d'Espanya. Perquè en surt perjudicada la nostra llengua i la nostra cultura, la nostra memòria històrica, la cohesió de la societat menorquina, el nostre benestar, la nostra economia i els nostres drets polítics com a poble i com a ciutadans. Perquè la voluntat política de l'Estat castellà és i ha estat sempre, de forma explícita o implícita, la nostra desaparició com a poble conscient i diferenciat, la nostra absorció i assimilació en la seva Espanya uniforme i uninacional, i aquest objectiu es porta a terme de forma planificada i implacable tant si Espanya és democràtica com si no, tant si és monàrquica com republicana, tant si governen els del PSOE com si ho fan els del PP.

De cada vegada més gent veu que ens trobam en un punt d'inflexió, i que per primera vegada en els inicis del segle XXI creu que la nostra supervivència com a poble depèn de què siguem capaços de tenir un Estat propi. Una sensació que fins ara no es manifestava a Menorca i sí en altres territoris de la nostra nació. Altres tal vegada pensen en la necessitat d'un Estat propi únicament per assegurar el nostre benestar davant dels perills i canvis que s'aproximen i un futur millor pels nostres descendents, ja que les mancances que tenim en inversions i serveis públics bàsics ens perjudiquen siguin quins siguin els sentiments identitaris que cada un tengui. Aconseguir-ho depèn exclusivament de nosaltres mateixos, i no de la voluntat dels espanyols.

El menorquí nombre 100 adherit a Estatpropi.cat és de Ciutadella, i el rànking ara mateix és aquest:

1- Maó: 33
2- Ciutadella: 26
3- Ferreries: 21
4- Alaior: 6
5- Es Mercadal: 4
6- Es Castell: 4
7- Es Migjorn Gran: 3
8- Sant Lluís: 3

Total: 100

Destaca l'impressionant augment de Ferreries, que amb els seus 21 adherits s'aproxima a disputar la segona posició de Ciutadella en nombres absoluts, perquè en termes relatius és la població menorquina amb més independentistes de llarg. Segurament en la darrera empenta que han experimentat les adhesions des d'aquesta població hi hagi tingut molt a veure el bloc de l'Associació Cultural Puig d'Ostern, que ha inclòs un banner d'Estatpropi.cat a la seva pàgina i que per suposat ja tenc entre els meus enllaços. La meva felicitació als autors d'aquesta pàgina per la seva decisió i la seva feina.

A part que ja no em sent tan tot sol en la difusió de la campanya d'adhesions al mapa per un Estat propi, i vists els resultats d'aquest bloc de Ferreries, em deman si no hi hauria més blocs menorquins que poguessin afegir entre els seus enllaços un dels banners de difusió d'Estatpropi.cat. La feina en xarxa és important i segur que arribaria a molta més gent de cada poble de l'illa que encara ara segurament ni coneix aquesta iniciativa o potser en va sentir parlar en algun moment però no s'ha decidit encara a sumar-s'hi. Sempre és important recordar que les dades són confidencials i no es publiquen. Anim als bloguers menorquins sobiranistes a fer un breu apunt o menció dels 100 illencs adherits a Estatpropi, a aportar les seves opinions crítiques i constructives sobre aquesta campanya i a incloure un enllaç permanent. I si encara no teniu bloc, sempre en podeu obrir un i afegir-lo també a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que també acaba de superar els 700 blocs. Per què no un bloc sobiranista a cada poble de Menorca?

La feina continua, i seguirem comptant lentament i pacientment les adhesions amb il·lusió. Qui vulgui que s'hi apunti, que com més serem més riurem. Som-hi!

Cent-quatre, cent-cinc, cent-sis...

Els serveis públics que ens perdem.

Finalment s'han publicat les balances fiscals per part de l'Estat, 11 anys després del mandat del Congrés, i de més anys encara de reivindicació perquè es fes aquest exercici de transparència. Amb un nou retard respecte la darrera promesa feta pel president del govern de la Gran Castella, els cuiners del ministeri han preparat fins a 6 models diferents amb dades corresponents a l'any 2005: 3 segons el mètode de càrrega-benefici, que imputa inversions de l'Estat a Madrid com a guany per tot l'Estat i no només a la capital (i que d'aquesta manera la fan aparèixer com la més perjudicada), i 3 més segons el mètode de flux monetari, que comptabilitza efectivament les inversions realitzades a cada territori. Amb aquest mètode es certifica allò que ja sabíem, que els Països Catalans servim per sostenir econòmicament l'Estat espanyol: fins a un 14,20% de dèficit a les Illes Balears, 8,70% al Principat i un 6,32% al País Valencià.

Gràfic de les balances fiscals segons el mètode de flux monetari del Ministeri d'Economia i Hisenda espanyol.

Ja ho diu bé en Vicent Partal en el seu mail obert El mapa, el mapa!!!. I és que resulta curiós que el mapa de l'espoli fiscal segons el mètode de flux monetari dibuixa clarament els Països Catalans com els territoris que encapçalam la mal anomenada solidaritat, seguits de Madrid, Euskadi (que recordem que tant Navarra com el País Basc diposen del concert econòmic) i Múrcia. Tota la resta tenen una balança fiscal positiva, és a dir, que reben més inversió de la que paguen amb els seus impostos, sempre segons els nombres oficials presentats.

La cuina del Ministeri no ha pogut impedir que el percentatge de les Illes baixés del 10%, però ha rebaixat dos punts el dèficit que ens adjudicava a les Illes l'estudi de la Fundació Josep Irla, i un punt al Principat respecte el darrer estudi de la Generalitat, que per suposat ja rebaixava també els càlculs anteriors. Per contra, el dèficit al País Valencià és superior al previst en els anteriors estudis vists fins ara. Encara que rebaixats en part, els resultats oficials són igualment escandalosos. En un país civilitzat i realment federal com Alemanya no s'admet un dèficit superior al 4%, però aquí no som cap Estat federal, som una colònia i punt, i per açò ja ha sortit un president d'una regió espanyola a recordar-nos-ho sense que rebi cap contestació per part de cap dels nostres presidents.

Què haurien de dir els sectaris colonials, altrament dits socialistes catalans, si el bloc de l'alcalde de Barcelona costa a l'Ajuntament 262.000 € anuals? M'oferesc voluntari a fer-li al senyor Jordi Hereu la mateixa feina amb una rebaixa d'un 10%! Per aquest mòdic preu, no ho podrien rebutjar! És una vergonya que no he vist que hagi rebut la resposta que es mereix una malversació de fons públics com aquesta. Encara no han detingut a ningú a l'Ajuntament del cap i casal, mentre una persona decent com en Marc Belzunces haurà de pagar una multa per no voler col·laborar amb els nostres espoliadors? Qualsevol va a una taula electoral per triar uns lladres així! Realment es demostra que la ideologia del Partit Espanyol no és altra que mantenir-se en el poder costi el que costi. I com que saquejar-nos als Països Catalans no té cap cost polític (som-hi, tots a votar els partits espanyols!!), és normal que economistes com en Ramon Tremosa constatin que "Amb el govern del PSOE el dèficit fiscal s'ha disparat".

El saqueig econòmic a les Illes Balears.

Per fer-nos una idea de la magnitud del saqueig que suposa que 3.190 milions d'euros (només durant l'any 2005) que pagam a les Illes no tornin mai més a les Balears, n'hi ha prou amb comprovar que una obra de referència a Menorca com el nou Hospital Mateu Orfila ha suposat una inversió de 57,4 milions d'euros. Amb els diners recaptats aquí que s'inverteixen a Espanya es podrien fer 0,829 hospitals iguals a cada un dels 67 municipis de les Illes Balears i Pitiüses. Només a Menorca ens tocarien més de 6,6 d'hospitals Mateus Orfiles. En comptes d'açò, si tens càncer i vius a Menorca, mala sort, perquè ni un especialista en oncologia et podrà atendre. Que ho expliquin, per favor! Si tenies pensat aprofitar el centre sociosanitari de Santa Rita a Ciutadella, amb les obres acabades des de fa més d'un any, espera un altre any més de retard fins que el posin en funcionament, perquè no hi ha finançament.

Per suposat, a Ciutadella tenim una magnífica miniampliació del minicentre de Salut del Canal Salat on estaran encantats d'enviar-te a l'altra punta de l'illa per atendre't de tot el que no poden fer aquí. Sí, l'ampliació aquella que un dia fa uns quants anys va anunciar un tal Rodrigo de Santos com si hagués de ser la solució a tots els problemes sanitaris de Ponent, i després aquest delinqüent resulta que es gastava els diners públics en vicis personals. Quanta gent devia seduir aquest casanova de la política per arribar fins on va arribar? És clar que a Menorca de casanoves d'aquests en tenim de propis sense haver de recórrer a l'illa veïna que també ens costen un ull de la cara.

Quan sentia el president colonial de les Illes, el senyor Antich, reclamant per IB3 que el nou sistema de finançament ha de garantir els serveis bàsics i no castigar-nos com fins ara, pensava que valenta gràcia haver de reclamar tenir garantits els serveis bàsics quan a totes les Balears hi podria haver 55'57 hospitals Mateus Orfiles. No, president, no hem de tenir només coberts uns serveis bàsics (que també), hem de tenir uns serveis públics EXCEL·LENTS!

Com que no necessitam tants d'hospitals, podríem fer un repassó al pressupost de la Colònia Autogestionada de les Illes Balears d'enguany i veure que el total és de 3.323 milions d'euros. És a dir, que amb l'espoliació econòmica que patim (ep, xifres oficials reconegudes per l'Estat!) el pressupost de les Illes Balears es podria DUPLICAR. La major part dels pressuposts ja són per la Conselleria de Salut i Consum (1.194 M €). Ara imaginau el que es podria fer també amb la Conselleria de Turisme, que actualment només té 69,5 M € de pressupost, o amb la d'Educació i Cultura amb 804 M € (no és ver que a Alaior els alumnes hauran d'anar a barracons perquè encara no tenen una nova escola? Idò demanau pissarres electròniques i un ordinador per alumne, com a segons quines regions pobres d'Espanya!), o a la Conselleria d'habitatge i Obres Públiques (amb 154 M €), Treball i Formació amb 99 M € o Mobilitat i Ordenació del territori (98 M €), per mencionar-ne només unes quantes. Problemes amb el transport aeri? Aquí el problema és la situació de dependència colonial que tenim a Espanya!

Ara vindrà la divertida part de la negociació del nou i meravellós sistema de finançament previst en els estatutets colonials recentment reformats. Però d'aquest tema, ja en parlarem en el seu moment.